Els dies 24 i 25 d’abril s’ha celebrat a l’alberg Mas Silvestre de Canyamars (Maresme) la 4a Trobada de joves lectors durant la qual més de cent estudiants de periodisme de vuit universitats dels Països Catalans han reflexionat i debatut sobre el tema “Oportunitats per la premsa de proximitat en època de crisi”. A la reunió, organitzada per la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal, han assistit estudiants i professors de les universitats: Autònoma de Barcelona, Ramon Llull (Barcelona), Pompeu Fabra (Barcelona), Abat Oliba (Barcelona), Rovira i Virgili (Tarragona), Vic, Jaume I (Castelló) i Miguel Hernández (Elx).
Els joves (estudiants de tercer i quart de Periodisme) que han participat en la 4a Trobada de Joves Lectors conclouen que l’actual situació de crisi que pateix la premsa s’ha de veure com una oportunitat que serveixi per a potenciar la informació comarcal i local. Els estudiants parlen de glocalització, és a dir, de la convergència entre el global i el local. La Premsa Comarcal, amb 809.000 lectors a Catalunya ja no és un lloc de pas per estudiants sinó una “alternativa de futur”.
El projecte de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, que tracta de fomentar els estudis de periodisme comarcal i local a les facultats, a través de pràctiques reals i la utilització de blocs com a eina de treball, demostren que la premsa comarcal i local és un dels millors llocs on formar-se. El projecte dels estudiants de la Universitat de Vic, anomenat Delcamp.cat, el primer diari digital d’una vegueria, suposa l’aprofitament d’un nou model territorial, demostra que la premsa comarcal i local no està totalment explotada i que treballar en els mitjans comarcals i locals és una aposta fonamentada.
1.- Capítol de la glocalització, és a dir, la convergència entre el global i el local
L’actual situació de crisi s’ha de veure com una oportunitat que serveixi per potenciar la informació comarcal i local. Entitats com l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal fan costat i donen empenta a les publicacions comarcals i locals catalanes, ajudant-les a sobreviure, superar la crisi, i continuar augmentant el seu número de lectors. L’ACPC ha estat considerada “una entitat necessària”.
2.- Capítol de la construcció de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior (EEES)
El pla de Bolonya ofereix la oportunitat de revisar els plans d’estudi de periodisme.
Els nous plans de periodisme haurien d’introduir:
· El periodisme de proximitat (comarcal i local), com a sinònim de major qualitat.
· L’ensenyament de la llengua anglesa.
· Els blocs com a eina de treball habitual.
· Major presència de codis deontològics dels quals s’ha dotat la professió.
El problema del pla de Bolonya
· Finançament.
· Canvis que comporta passar al nou sistema d’ensenyament.
· En la manera com s’apliquen les directrius.
· S’haurà de veure si suposa, o no, una major influència de les empreses en la universitat, en els plans d’estudi.
Revaloritzar la formació professional vinculada al periodisme, singularment al local.
3.- Capítol de nous projectes sobre informació comarcal i local
Universitat Miguel Hernández d’Elx
La idea és fomentar els estudis de periodisme comarcal i local, poc explotats, diuen, a través de pràctiques reals que els estudiants de periodisme materialitzen en un bloc personal.
Universitat de Vic
Dos estudiants han creat el primer diari digital d’una vegueria. Això suposa l’aprofitament d’un nou model territorial. La premsa comarcal té encara molts camps per explotar i en línia amb el futur i amb les actuals tendències mundials de periodisme.
4. – Capítol de la redefinició de la professió del periodisme
El sistema informatiu ha de treballar més el periodisme de proximitat per evitar la seva perversió. Ha de treballar menys en base a informacions trameses per gabinets de premsa, que representen una pressió de l’administració sobre els mitjans.
Canviar el concepte de “periodista orquestra” per “periodista versàtil”.
El periodista orquestra, que treballa en diversos mitjans de comunicació (premsa, radio, televisió, premsa digital) per a la mateixa empresa, no ha de ser sinònim de precarietat laboral, sinó d’un model de professionalitat, de periodista versàtil.
Treballar per la dignificació de la professió. El Col·legi de Periodistes i les organitzacions que defensen la professió, han de treballar per la seva dignificació. Es reconeix que la premsa comarcal i local oferta llocs de treball dignes.
5.- Capítol del nou mitjà de comunicació que és Internet i les noves tecnologies
Cal buscar fórmules que facin possible la rendibilitat de la premsa digital. La premsa comarcal ha d’apostar per nous formats. El procés de digitalització és un bon exemple. Això no implica abandonar les edicions en paper, que no moriran en molts anys.
La informació té un cost i els lectors han d’entendre que aquest forma part del seu dret a la informació. Per tant, s’està d’acord amb un dels lemes de Premsa Comarcal: “Proximitat i pagament és igual a més continguts, qualitat i independència”.
El periodisme ciutadà no és una amenaça. El periodisme que pot fer qualsevol ciutadà per internet comunicant informació i opinió, no és cap amenaça per a la professió. Per a la premsa comarcal i local, per exemple, pot significar una simbiosi perfecte.
El periodisme ciutadà ha de portar al periodista a tractar temes que interessen a la gent. Cal canviar els actuals conceptes sobre els quals s’ha basat fins ara el periodisme, per adaptar-los a la nova realitat de internet. L’aparició dels blocs locals ha donat origen a la nova forma de periodisme ciutadà i això obliga a diferenciar entre periodisme i la informació dels ciutadans. Això ha de portar al periodista a tractar els temes que interessen i preocupen a la gent, que ara pot vehicular-los a través de internet, i a fer minvar la fórmula del periodisme que usa i abusa de les declaracions. La premsa comarcal i local pot fer de gran canalitzador del periodisme ciutadà i cal donar-se pressa.
És necessari un canvi de paradigma. Els mitjans estableixen l’agenda de temes, seleccionen els temes pels quals la gent ha d’interessar-se, però això pot canviar amb internet ja que la gent pot comunicar amb el periodista sobre els temes que li interessen.
Les noves tecnologies no son la solució a la crisi que afecta la professió periodística i als mitjans de comunicació social. A més, les noves tecnologies no han de fer perdre de vista que l’important no és la forma de transmetre la informació, de fer la comunicació, sinó el fons, el contingut d’aquesta informació que es fa arribar a la gent.
1.Cóm és el periodisme del segle XXI?
Universitat Pompeu Fabra
Com és el periodisme del segle XXI.ppt
2. Formació del periodista del futur de la premsa comarcal i local
Universitat Ramon Llull
Formació del periodista del futur.ppt
3. El periodisme comarcal i local, quina formació requereix?
Universitat Miguel Hernández d’Elx
El periodisme comarcal i local.ppt
4. Estratègies per a superar la crisi
Universitat Autónoma de Barcelona
estratègies per a superar la crisi.ppt
5. Oportunitats de negoci dels editors com estratègia de superació de la crisi econòmica global.
Universitat Abat Oliba
Oportunitats de negoci per als editors.ppt
6. Presentació del projecte Delcamp.cat, el primer diari català d’una vegueria.
Universitat de Vic
Hola! Sóc un dels que vaig participar a les trobades per part de la Universitat “Miguel Hernández” d’Elx. A un dels meus blogs teniu algunes entrades, amb vídeos i fotos, comentant les meues impressions personals d’aquestes trobades. Estaria encantat de rebre algun comentari. Properament també hi inclourè les conclussions finals d’aquesta edició. Salutacions! Montxo